Aquí els teniu:
Índex:
1. Deixa en pau
allò abandonat.
2. El nen
deformat.
3. El poble
maleït.
4. John El Rojo.
5. La casa dels
mil morts.
6. La casa
encantada.
7. Les 5 vides
de la Matilze.
Deixa en
pau allò abandonat
Hi havia una vegada,
quatre nens: l’Oliver, Twister, Mariam i Quim.
Totes les tardes quedaven
per jugar. Van tenir la idea de colar-se a una escola abandonada.
A la Mariam, no li agradava
la idea d’entrar. El Quim li diu:
- Mariam, no passarà res,
només entrarem per diversió.
- D’acord, entraré amb
vosaltres - contesta la Mariam. L’ Oliver i el Twister estaven d’acord amb la
idea del Quim.
L’Oliver va veure una
finestra tancada amb taques de pintura vermella (sang), per on podien entrar.
Primer va entrar el Twister que era el més valent. Després va entrar el Quim,
seguidament va entrar l’ Oliver, que era el més patós, i que es va fer un tall amb
els vidres, i per últim va entrar la Mariam. Quan els quatre amics estaven a
dins, van començar a sentir veus cridant. De cop la persiana de la finestra es
va tancar de cop, els nens estaven molt espantats.
La Mariam els va dir que
no era bona idea. L’Oliver va dir que anessin a investigar. Tots els nens
estaven d’acord menys la Mariam. Els nens van tirar endavant menys la nena.
Pel camí van trobar un
passadís sense sortida. Al final hi havia un finestral amb una nena sota. La
nena tenia els ulls verds plorant sang amb un vestit blanc trencat i tacat de
sang, amb el cabell negre tapant-li tota la cara.
Els nens caminaven a poc a
poc cap enrere. La nena va començar a córrer cap a ells. L’Oliver, per fer-se
el valent, va intentar matar a la nena, amb un tros de vidre trencat però la
nena com que ja era morta era immortal. Aleshores es va menjar a l’Oliver. Els
tres amics van córrer a amagar-se a una classe plena de vidres trencats, els
amics plorant per l’Oliver, van sortir per una finestra que hi havia a la
classe. Quan van sortir els tres van trucar desesperadament a la policia.
Una hora després va
arribar la policia i van anar a investigar, i no van trobar res de res.
Al final tot va ser un
malson de l’ Oliver.
Jan, Hugo,
Aleix i Oriol
El nen
deformat
Hi havia una
vegada dos enamorats, la Rosa i en Ricard.
Aleshores un dia van tenir un fill anomenat Joan. Tots tres estaven molt
feliços: jugaven, ballaven, reien...
Però un dia
d'hivern en Joan va caure de la teulada de la casa i va morir. Els pares
estaven molt tristos i van decidir enterrar-lo.
Un dia el nen
va ressuscitar i el primer que va fer va ser anar a visitar els seus pares. Els
pares en veure'l, van començar a cridar:
- Tu qui ets?
No ens facis mal!
Aleshores els
pares el van tancar al soterrani i van cremar la casa.
Anys més
tard, dos germans, la Maria i en Guillem van veure la casa i van decidir
entrar, i quan ja estaven dins, totes les portes i finestres es van tancar. Va
ser quan van veure una nota que posava: - Ara que heu entrat, ja no sortireu...
Just, quan
van acabar de llegir la nota, van veure que del sostre queien llàgrimes, van
mirar al sostre i... van veure al nen amb un ull al front, l'altre ull a
l'orella, la boca on està el nas, el nas a l'altra orella i les orelles a les
galtes. Els nens van sortir corrents i van trencar la porta, (amb facilitat
perquè la casa estava cremada) i van sortir corrents a buscar un xèrif. Van
anar a l'oficina del xèrif i li van explicar tot, però ell no els creia.
Aleshores van
tornar a la casa i van veure un carro que anava cap a la casa, i en Guillem li
va dir al senyor que conduïa el carro:
- Ep, senyor!
No vagi cap a la casa que està encantada! Li portarà molts problemes!
Però el
senyor no els va fer cas i els nens van decidir anar cap a ell. En aquell
moment van comprendre el seu error ja que es van adonar que el qui conduïa el
carro era el nen deformat i els va matar.
Des
d'aleshores, ningú ha tornat a entrar a la casa.
Miriam i
Carla
El poble maleït
Fa molt de temps en un petit poble en el sud
de França, vivia una família molt honrada. Un dia van agafar una malaltia molt
infecciosa i al cap d'un mes van començar a morir els membres de la família.
Només van sobreviure el germà gran i el petit, que es deien Joan i Miquel.
Al cap d'uns mesos, no tenien aigua ni menjar.
Havien d'anar robant per les cases fins que un dia la gent del poble, cansada
de tants robatoris, van decidir penjar-los. Primer havien d'agafar-los i això
ja va ser difícil. Quan els van agafar amb una trampa, van anar a penjar-los.
L'endemà a mitjanit es començaven a sentir les seves veus gemegant i tot el
poble començava a tenir molta por. Al cap d'un mes el poble va quedar desert.
Tothom deia que el poble estava maleït.
Un dia una família va anar a viure en aquell
poble i no van trobar a ningú. De sobte van veure una casa enorme, que era la
dels nens morts. La mare, el pare i els tres fills, van entrar i no hi havia
ningú. Es van instal·lar. A mitjanit van començar a sentir les veus de la
família plorant i gemegant. La família creia que era una broma però no ho era.
Els nens pensaven que era veritat, però els pares no s'ho creien. Al cap d'uns
dies, el pare va desaparèixer i no va tornar fins al cap d'un mes. Quan va arribar
estava molt malalt i va morir. La mare i els fills estaven migs morts de por i
van decidir marxar d'aquell poble tan horrorós. Mentre marxaven amb el cotxe
se'ls va petar una roda i no tenien recanvi.
- Mare, s'està acostant una persona! -Va dir
un dels nens.
- Correu abans de que arribi! -Va contestar la
mare.
I els nens mig morts de por van sortir
corrents. Quan es van girar, la mare ja no hi era.
Els nens es van quedar sols en mig de la
foscor.
No es va saber res més dels nens ni de la mare i aquell
poble va quedar abandonat per sempre.
Roc i Albert
JOHN EL ROJO
Hi
havia una vegada quatre nens, ja majors d’edat, van decidir que el cap de
setmana anirien a una casa de colònies de la Cerdanya .
Quan
van arribar a la casa de colònies van veure que era una casa molt vella però es
van conformar. De seguida va arribar la nit, es van posar tots en una habitació
menys en Pep, perquè roncava molt, i es va posar a dormir. A l’habitació del
costat hi havia el Joan, la Maria i l'Ignasi. A les 12 de la nit els nois van sentir que la porta s'obria i van sentir
el crit d'un noi, el Pep.
Van veure una
ombra i els llums no paraven de parpellejar. L'endemà quan es van despertar,
van anar corrents a l'habitació del Pep. Van obrir la porta i van veure en Pep
penjat del coll amb les ungles pintades de la seva mateixa sang.
A la Maria li va
caure una gota de sang al cap. Van mirar cap amunt i va veure que posava amb
sang: sortiu de casa meva o us mataré a tots. Quan van llegir allò del sostre,
van anar corrent cap a la porta.
Van veure que no
es podia obrir la porta perquè el pany estava forçat.
Després, van anar
a la cuina per dinar. Van obrir la nevera i es van trobar el cor del Pep amb un
dibuix d'una cara somrient, i ràpidament, van tancar la nevera. Aleshores en
Joan es va fixar en un armari que estava tot encadenat. Al final van poder
obrir l’armari. Hi havia un llibre on posava tota la història de l’assassí de
la casa.
Resulta que
l'assassí es feia dir John el Rojo. Quan ell era petit vivia en aquesta casa amb
la seva mare, el seu pare i la seva germana petita. Un dia per la nit uns
lladres armats amb pistoles van entrar a casa seva i van matar a tota la seva
família menys a ell, perquè es va amagar a l’armari encadenat i va jurar que
tots els que entressin a casa seva moriríen i quan matava algú posava una cara
somrient.
Quan van llegir
això, es van posar molt nerviosos. Després van anar a la seva habitació, van
posar tot de mobles i fustes a la porta perquè no entrés a l’habitació. Quan va arribar la nit, van sentir que una
finestra petava. Després van sentir que picaven a la porta de l’habitació i es
van espantar molt i tots van tancar els ulls. De cop i volta es va trencar la
porta i van veure a l’assassí. El Joan va veure una fusta tallada, la va agafar
i va trencar la finestra. Només es va poder escapar ell. A la Maria i a
l'Ignasi els van atrapar i van morir.
Nil i Pol
LA CASA DELS MIL MORTS
A l’any 1800, van abandonar una casa perquè
passaven coses paranormals. A l’any 2009, quatre nens que es deien Àlex, Anna,
Max i Martí, al sortir del col·legi van anar a aquella casa. Només entrar, van
seure sobre una taula i es van posar a fer wihha i, de sobte, se'ls va tancar
la porta d'entrada i totes les finestres. Es van quedar dins del recinte
atrapats i l'única manera de sotir era per la xemeneia que estava al pis de
dalt. Quan va entrar l'Anna li va caure un anell dins d’un ventilador que
estava tombat al terra. Va ficar la mà dins del ventilador i de cop ZZZAS!!! el
ventilador es va posar en marxa tallant-li la mà per complet. Es van
desesperar! Es van emportar a l'Anna i van seguir el camí cap al segon pis on
hi havia una biblioteca. De sobte van sentir un soroll, BOOMMM!!! EL prestatge
va caure damunt de l'Anna que va morir i un fantasma la va posseir.
A l'Anna se li van posar els ulls vermells com
la sang. Els nois estaven molt desesperats. Van anar cap a la cuina i de cop
els calaixos de la cuina es van obrir. Els coberts van sortir disparats cap al
Martí. El pobre nen s'estava dessagnant i cridava com un boig. Però els seus
amics el van deixar morir perquè no podien fer res per ell. Van arribar al
final del camí i van aconseguir escapar.
Fi!
Nil i Pau
La casa
encantada
Hi havia una vegada, en un cole un grup de nens
que quan passejaven sempre passaven per davant d'una casa terrorífica que feia
molta por. Sempre se sentien unes veus molt estranyes i ningú s'atrevia a
entrar. Però hi havia un grup de “valents” que anaven molt de “pijos”. Un dia
van dir:
- Anem a entrar ja que ningú s'atreveix…
I van entrar, però si entraves ja no podies
sortir. Va començar la llarga tragèdia i van sentir uns crits. Aleshores ja no
anaven tan de pijos. Però això no els va impedir entrar a la casa. Quan van
entrar, van veure unes escales i van començar a pujar i quan estaven a la
meitat, van veure una senyora arcada a dalt i van baixar corrent. Es van
espantar molt i volien sortir fos com fos d'aquell lloc. Però la porta estava
tancada. Estaven picant a la porta per demanar ajuda. També van intentar
comunicar-se amb la gent pel telèfon mòbil però no hi havia manera. Va sortir
una “dona” de la cuina amb un ganivet i va matar a un dels nens i es va
dessagnar, perquè li va tallar el coll. Hi havia sis nens però ja només
quedaven cinc. Van anar al menjador per demanar ajuda per la finestra però es
van trobar una senyora gran cosint amb una cadireta balancí. La senyora gran li
va cosir la boca a un dels nens i després el va matar. Ja només quedaven quatre
nens. Es van tancar a la habitació on hi havia un drogat estirat al llit,
bevent cervesa. Va agafar algunes ampolles i li va estampar al cap d'un nen
tres o quatre vegades. Ja només quedaven tres nens. A continuació, van anar a
la cuina per mirar si ja havia marxat aquella senyora. Però a l'arriba a la
cuina encara estava i va matar a dos nens a punyalades. Només quedava un nen.
Va agafar una cassola, va trencar el vidre de la finestra i es
va comunicar ràpidament amb la policia. Van arribar a l'instant perquè estaven
per allà al cantó. Van matar als dolents, i el nen va morir d'un trauma.
Fi
Joel i Sergi
LES 5 VIDES DE LA
MATILZE
Avui 5 de maig del
2005, a l´església negra de la muntanya del poble, tots els terroristes (homes
i dones), lladres, assassins, atracadors, etc, s´han reunit per celebrar, que
en aquella mateixa església, fa 100 anys va morir una dona: la Matilze. La
Matilze era una dona molt coneguda, però que mai ningú l'havia vist. Les
úniques persones que l'havien vist eren a les que havia matat. Ella matava
sempre per venjança, i el més misteriós era que cada persona que matava, era
una vida que ella obtenia de més. Així que la Matilze tenia 5 vides. La primera
persona que va matar va ser a un home del que ella s´havia enamorat, però ell
s´havia casat i aprofitant-se de l'amor de la Matilze, li demanava favors de
diners i de tot. Quan ella se'n va assabentar del que li estava fent, es va
enfadar tant, que quan se´l va trobar li va dir:
-Tu m´has robat el
cor. Ara te´l robaré jo a tu!!!!!!
Tot seguit va
agafar un ganivet dels de tallar carn
i l´hi va clavar
al cor. L´home va caure estès a terra i ella li va arrencar el cor i el va
guardar en una petita caixa de vidre. La policia no la podia detenir, perquè
era invisible quan ella volia.
Des de petita l´hi
havien agradat els animals, a ella, ja que la seva relació amb ells era
excel·lent, no com amb les persones. Des dels 20 anys tenia un cérvol que se
l´estimava molt. El cérvol era d´un marro quasi negre molt bonic i gran. Un bon
dia (mal dia) un caçador que estimava molt la seva feina, va sortir a caçar. Aquell
dia nevava molt, així que el caçador, en veure un cérvol tant gran enmig del
bosc desorientat per la neu, el va disparar amb la escopeta i el va caçar. La
Matilze en saber-ho , va córrer fins el caçador, l´hi va agafar l´escopeta i
l´hi va ficar a la boca... PUM!!! Una vida més per a la Matilze .
Quan tenia 9 anys
a la classe hi havia dues nenes que sempre la insultaven i se'n reien d'ella,
així que un matí va anar a casa de les dues dones, i va clavar dos ganivets,
fent una creu al cor als llavis i als ulls.
Per tant ja
portava quatre víctimes. Una tarda quan el poble ja va agafar molta por de la
Matilze, van organitzar una reunió al poble, i van arribar a la conclusió de
que els divuit caçafantasmes del poble amb les seves màquines la cacessin i la matessin.
I així va ser, quan la Matilze dormia, el primer caçafantasma la va caçar i
quan l'anava a disparar amb la pistola, ella es va despertar, el va agafar pel
coll, li va clavar les ungles llargues i l´home va caure a terra.
Però sense adonar-se'n, els altres homes li van disparar cinc vegades, però com que ella havia
matat a cinc persones va reviure les cinc vegades. Els caçafantasmes en veure
que es resistia s´en van anar corrent. La Matilze en veure l´home a terra va
recordar a totes les persones innocents que havia matat. En saber la mala
persona que era es va posar a plorar i va anar a la església del poble a
confessar-se, però en entrar, totes les persones que estaven allà se'n van anar
corrent. Com que ja no li quedava cap vida , va arrencar una fletxa d'una
estàtua d'or i se la va clavar al cor. Tot seguit l'església es va tornar
negra. Les estàtues de deu i les verges es van convertir en escultures de
dimonis i de bèsties estranyes. De cop i volta van cobrar vida i se'n van endur
a la Matilze al cel amb els dimonis i es van tornar a convertir en escultures.
Des de llavors,
cada 100 anys, tota la gent dolenta es reuneix allà per fer la festa de
celebració i durant aquell dia la Matilze baixa del cel i regala una vida més a
la gent malvada.
Joana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada