dimarts, 4 de desembre del 2012

Resums temes 3 i 4 de Llengua Catalana. 6è



Resum català tema 3 i 4
Tema 3
1.    ORTOGRAFIA: l’ús dels parèntesis, les cometes i els dos punts
Els parèntesis s’utilitzen per fer un aclariment sobre el que estem explicant enmig d’una oració.
Les cometes es fan servir per:
·         Reproduir textualment les paraules que ha dit una altre persona, o bé dites, refranys, etc.
·         Citar un fragment d’un llibre, el títol d’un capítol, d’un conte, un poema...
·         Utilitzar paraules a les quals donem un doble sentit.

Els dos punts es fan servir per:
·         Per introduir una enumeració.
·         Per donar pas, en els diàlegs, a la intervenció d’un programa.
·         Per citar paraula per paraula el que ha dit o has escrit algú.

2.    GRAMÀTICA: El nom, nucli del sintagma nominal
 Un nom tot sol o amb complements i determinacions forma un sintagma nominal que pot aparèixer en diferents llocs dins l’oració.
El nucli del sintagma nominal és en nom o un pronom.
El nucli del sintagma nominal pot anar acompanyat de determinants (det) i complements del nom (CN). Entre tots els elements que formen el sintagma nominal hi ha d’haver concordança de genera i nombre (els cosins llunyans).

3.    EXPRESSIÓ ESCRITA: El reportatge
Un reportatge és un text periodístic que dóna una informació gran i donada per algú sobre un tema interessant.
En podem trobar a la premsa i a Internet, i també a la radio i a la televisió, en forma audiovisual.

4.    LÈXIC: Els manlleus
Els manlleus són paraules que es fan servir a la llengua i que tenen l’origen en altres llengües ( Anglès, francès, grec, castellà, llatí, llengües americanes, etc...). 

5.    La comèdia
La comèdia és un gènere teatral en que l’acció, que pot presentar una certa crítica social, és divertida. De la paraula paraula comèdia provenen els termes còmic i còmica, per referir-se a una persona o una situació que fan riure.

Tema 4
1.    ORTOGRAFIA: les consonants mudes
Sovint la –r final és muda, és a dir, s’ha d’escriure però no es pronuncia. Recorda quan l’has d’escriure:
·         En els infinitius acabats en –ar, -er, -ir: cantar, córrer, sortir...
·         En els derivats acabats en sufixos: -ar, -er, -or, -dor: bestiar, forner, claror, rebedor...
·         En els mots que tenen femenins o derivats amb una –r: clar (clara), por (poruc)...

En la majoria de mots, la t de les paraules acabades en –nt i –lt és muda. Recorda en quins casos l’has d’escriure:
·         En els gerundis: cantant, ballant...
·         En els adverbis acabats en –ment: alegrement, plàcidament...
·         En les paraules en què el derivat s’escriu amb –t: accent (accentuar), gent (gentada), alt (alta), malalt (malaltia)..
·         En les paraules tant (‘en tal quantitat’) i quant (‘en quina quantitat’).

Recorda:
·         Podem saber si hem d’escriure p o b al final d’una paraula mirant-ne el derivat: camp (camperol), tomb (tombar), llamp (llampegar)...
·         La paraula amb sempre s’escriu amb –b: Juga amb mi (no l’hem de confondre amb em: Em dones el llibre?).


2.    GRAMÀTICA: Els complements nominals
El nom, nucli del sintagma nominal, a més de poder anar acompanyat de determinants, pot portar complements.
·         Adjectius: un home sensible.
·         Prep. + SN: doctors de Miramon.

3.    EXPRESSIÓ ESCRITA: La conferència
Una conferència és l’exposició oral d’un tema cultural o científic que una persona presenta davant de un públic. Per fer més clar i entenedora l’explicació, sovint el conferenciant utilitza recursos gràfics com il·lustracions, pel·lícules, gràfiques, esquemes, etc.

4.    LÈXIC: Prefixos de negació, d’0posició i cultes
Hi ha prefixos que tenen un valor d’oposició o negatiu. És el cas de des- (desconegut), a- (anormal), anti- (antinatural), contra- (contrasentit), in- (invencible, immadur), dis- (discontinu)...

Miriam Cantero 6è C